Dues racions de lectura política
10 feb
Vull aprofitar l’oportunitat que suposa escriure en aquest blog col·lectiu per compartir i recomanar dues lectures. Es tracta d’un parell de llibres que he llegit durant el 2011 i que, per diferents motius, m’han impactat i seduit. Com podeu imaginar, són llibres directament relacionats amb el món de la política, però l’aborden des de perspectives d’allò més diferents. Sense més preàmbuls, passo doncs a presentar-los:
La màscara del rei Artur, de Pilar Rahola. Un llibre imprescindible per conèixer en profunditat l’actual President de la Generalitat. Rahola aconsegueix penetrar la cuirassa amb la qual es protegeix Mas, i ens ofereix un retrat íntim i complert del polític…i de la persona. Els lectors que hi busquin anècdotes i safardeig polític, de ben segur que ho trobaran (són especialment sucosos els capítols en què Rahola analitza la relació de Mas amb Duran i amb Pujol, així com també la progressiva pèrdua de confiança en Zapatero). A través de les vivències i els rècords de l’Artur (i del seu entorn), Rahola ens mostra clarament allò que ha moldejat el seu caràcter i la seva ideologia política (les opinions de Mas sobre el paper del PSC i ERC dins la política catalana no tenen desperdici!). El llibre, però, no s’atura aquí; Mas s’atreveix a parlar de les seves pors personals, de la vida, l’amor i la mort. I ho fa sense tòpics ni superficialitats, sense por a la sinceritat. Personalment, trobo que atrevir-se a això quan ets a les portes de les eleccions que per fi et poden convertir en President de la Generalitat…com a mínim és una mostra clara de valentia i seguretat en un mateix. Crec que el llibre agradarà molt a totes aquelles persones interessades en la política catalana, tant si coincideixen políticament amb Mas com si no.
La política vigilada – la comunicación política en la era de Wikileaks, d’Antoni Gutiérrez-Rubí. Es tracta d’un llibre absolutament fonamental per comprendre la profunditat dels canvis que l’ús intensiu d’internet per part de la ciutadania està provocant en la política. L’autor ens ofereix, en primer lloc, un marc analític a través del qual és possible interpretar les causes de la greu crisi de legitimitat i funcionament que pateixen, amb diferents intensitats, tots els sistemes polítics en l’actualitat: Gutiérrez-Rubí, com molts altres experts en la matèria, troba en els valors i la lògica de la web 2.0 la causa principal de l’erosió profunda i constant que pateixen les institucions polítiques; la participació política a través d’internet és fàcil, inmediata i bidireccional (a cop de click)…tot el contrari de la participació a través dels mecanismes “clàssics”, com és la militància o el vot cada quatre anys. En segon lloc, Gutiérrez-Rubí llista i descriu de forma clara i ordenada diversos exemples concrets que il·lustren a la perfecció allò que el marc conceptual recull; iniciatives que tenen per objectiu facilitar i canalitzar la participació política, com Ushahidi o Theyworkforyou. En tercer i darrer lloc, l’autor imagina l’evolució d’aquestes tendències, dedicant una especial atenció a la decadència dels partits polítics tradicionals i al futur del moviment del 15M. I un darrer apunt: el llibre compte amb un pròleg de Daniel Innerarity, el millor filòsof polític que actualment tenim a Espanya (segons la meva opinió, és clar!).
I vosaltres, n’heu llegit cap dels dos? Què us han semblat? Quins altres llibres entorn la política recomaneu?
Jo també he llegit el primer, per recomanació del Pau, i he de dir que m’ha sorprès gratament l’estil amb què està escrit. Alhora, no és un llibre a l’estil “biografies d’Steve Jobs”, en què l’autor fa un retrat sense imperfeccions, al contrari, i més, jo crec que mostra molt més la persona que no pas el polític. Jo no sóc una entusiasta de les biografies, ni de la Rahola, ni de les trifulques de CiU, però he de reconèixer que el llibre em va agradar. Llegint-lo, em va portar a fer algunes reflexions sobre el món interior de les persones, sobre com vivim les nostres relacions i les nostres vides professionals. Sincerament, és força sorprenent.
Gràcies Pau per la teva recomanació
Mariona, moltes gràcies pel teu comentari!! M’agrada saber que la meva recomanació fou reeixida ;D
Jo no n’he llegit cap dels dos, encara que el de la Rahola té bona pinta! L’últim llibre de “política” que vaig llegir és “La Batalla”. L’autor és Arthur C. Brooks, el president de l’American Enterprise Institute, un think tank conservador molt important. El Marc Bassets va parlar amb ell a La Vanguardia (http://blogs.lavanguardia.com/washington/una-conversacion-con-arthur-brooks/).
El llibre està bastant bé (més en uns capítols que en altres), però la part que em va agradar més és la que es carrega la suposada superioritat moral de la redistribució de riquesa. Per si encara no us he convençut, només dir-vos que el pròleg és de José María Aznar
Fran, moltes gràcies pel teu comentari!!! M’ha interessat el llibre que comentes, quan vinguis a fer-nos una visita el portes i me’l llegeixo, ok?! Per cert…l’Aznar escriptor està al nivell de l’Aznar polític, o per sobre? Abraçada!
Ok, i jo t’agafo el de la Rahola! El pròleg del president Aznar està molt bé, el firmaria quasi tot (tret de la part on parla de la seva acció de govern en relació a la de ZP). Em va resultar curiós que, en el fragment on parla sobre l’autor, digués que aquest està casat amb una catalana, quan podria haver dit perfectament espanyola. Aquí queda.